vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc;[1] la fermentació es produeix per l'acció metabòlica del llevat que transforma els sucres del fruit en alcohol etílic i gas en forma de diòxid de carboni.
El sucre i els àcids que posseeix la fruita vitis vinifera fa que siguin suficients per al desenvolupament de la fermentació. No obstant el vi és una suma d'un conjunt de factors ambientals: clima, latitud, alçada, hores de llum, etc,
Aproximadament un 66% de la collita mundial del raïm es dedica a la producció vinícola, la resta és per al seu consum com fruita.
Tot i això el cultiu de la vinya cobreix tan sols un 0,5% del sòl cultivable en el món.
El conreu de la vinya s'ha associat a llocs amb un clima mediterrani.
Es dóna el nom de «vi» únicament al líquid resultant de la fermentació alcohòlica, total o parcial, del suc del raïm, sense addició de cap substància.
En moltes legislacions es considera només com a vi a la beguda fermentada obtinguda de vitis vinifera, malgrat que s'obtenen begudes semblants d'altres varietats com la vitis labrusca, vitis rupestris, etc. El coneixement de la ciència particular de l'elaboració del vi es denomina enologia (sense considerar els processos de cultiu de la vinya). La ciència que tracta només de la biologia de la vinya, així com del seu cultiu es denomina ampelologia.
Tipus de vi
El tipus de vi és la classificació dels vins segons els procés d'elaboració i dels trets organolèptics que en resulten: el color, el sucre, el gas carbònic, etc.
En canvi, s'anomena classe de vi a la classificació segons la regió vitícola on s'ha elaborat i que li configura una personalitat pròpia de la zona i de l'elaboració tradicional: un «priorat», un «banyuls», un «rioja»... (vegeu Denominació d'Origen). Per altra banda, la varietat de vi indica la varietat de raïm amb què s'ha elaborat: moscatell, garnatxa... (vegeu varietat vinífera).
El vi blanc :
és un tipus de vi obtingut per la fermentació de most sense pellofes ni llavors, elaborat a partir de varietats de raïm blanques (blanc de blancs) o de negres de polpa blanca (blanc de negres).de color daurat o ambre, és un vi elaborat per fermentació del most sense pellofa.
Blanc de blancs: és un vi tranquil blanc o un vi escumós elaborat exclusivament amb raïms blancs.
Si el most té més de 272 grams de sucre per litre, se n'obtindrà un vi dolç natural (amb un mínim de 8 graus). Si en té menys de 5 i el dolç no es nota al paladar, llavors parlem d'un blanc sec.
No s'ha de servir mai a menys de 8 graus, ja que si la temperatura fos inferior, la copa s'entela fàcilment i no es poden apreciar bé la transparència i els matisos del color.
El vi rosat és el vi elaborat amb raïm negre o amb barreja de negre i blanc, vinificat en negre, amb un temps de maceració breu (per tal que el most agafi poc color) i temperatura controlada per a què no perdi aromes. La temperatura de servei és al voltant de 8 graus.és un vi de color rosa o vermell clar elaborat per fermentació de raïms negres i només parcialment amb la seva pellofa.
El rosat ideal ha de reunir les bones qualitats dels blancs i dels negres, però no els inconvenients
Vi gris o blanc de negres: és un vi rosat elaborat com un vi blanc amb raïms negres.
Rosé: és un vi escumós de color lleugerament rosat obtingut afegint-hi vi rosat.
Claret: és un vi rosat obtingut per fermentació parcial de raïms blancs i negres.
El vi negre
és aquell procedent de mostos de raïm negre, elaborat d'acord amb un procediment adient per aconseguir la difusió dels colorants continguts a la pell.[1]Vi negre o roig: és un vi vermellós elaborat per fermentació del most amb la pellofa i les llavors.
Altres colors que indiquen altres qualitats:
Vi verd: és un vi blanc elaborat amb raïms encara un punt verds, poc madurats, i que presenta un gust àcid.
Vi groc: és un vi blanc típic de la Borgonya amb un gust «groc» degut a l'oxidació.
Vi tranquil: és un vi sense presència de gas carbònic. De forma genèrica s'anomena vi a tots els vins tranquils.
Vi d'agulla o vi petillant: és un vi jove amb gas carbònic a una pressió de 2 a 3 atmosferes.
Vi de perla, o vi perlat: té una pressió de gas carbònic lleugerament superior a la d'un vi d'agulla.
Vi escumós: és un vi que conté gas carbònic a una pressió d'entre 3 i 5 atm.
Vi gasificat: és un vi escumós en què el gas carbònic hi és afegit a pressió en una bóta hermètica.
Cava, o vi de cava o xampany: és un vi escumós que obté el gas carbònic en una segona fermentació produïda en repòs en una cava.
Vi axampanyat: és un vi de característiques similar a les del xampany.
Vi de taula: és un vi tranquil elaborat sense processos especials.
Vi de la terra: és un vi de taula amb indicació geogràfica protegida.
Vi amb denominació d'origen: és un vi amb indicació geogràfica protegida i amb una qualitat producte del terreny i de la tradició.
Vi de qualitat produït en una regió determinada (VQPRD): és un vi amb denominació d'origen reconegut per la normativa europea.
Vi jove, o vi novell: és un vi que té com a màxim 6 mesos d'envelliment.
Vi de criança: és un vi envellit com a mínim 6 mesos en ampolla i 18 mesos en bóta.
Vi de reserva: és un vi envellit entre 6 i 12 mesos en ampolla i entre 18 i 24 en bóta.
Vi gran reserva: és un vi envellit entre 6 i 24 mesos en ampolla i entre 36 i 42 mesos en bóta.
Vi sec: amb un contingut de sucre inferior a 4 g/l, elaborat amb una fermentació alcohòlica llarga.
Vi semisec: amb un contingut en sucre residual entre 4 i 12 g/l.
Vi semidolç: amb un contingut en sucre residual entre 12 i 45 g/l.
Vi dolç: amb un contingut en sucre residual de més de 45 g/l, obtingut per aturada fermentativa o per addició.
Vi dolç natural: és un vi dolç elaborat amb most ric amb sucres i obtingut per aturada fermentativa.
Vi generós: és un vi anyenc que té entre 14 i 23º obtingut per addició d'alcohol al most.
Vi generós dolç, o mistela: és un vi semifermentat d'entre 13 i 18º que s'obté per afegiment d'alcohol al most provocant una aturada fermentativa i resultant de gust dolç.
Vi de licor sec: és un vi de 15º com a mínim que ha modificar el color durant un envelliment prolongat.
Vi ranci: és un vi generós sec envellit amb oxidació.
Vi licorós o vi de licor: és un vi generós amb un contingut de sucres superior a 50 g/l.
Vi bàsic: és el vi que de major proporció en un cupatge.
Vi de correcció: és el vi de qualitat afegit per a millorar un cupatge.
Vi varietal: és un vi elaborat amb una sola varietat de raïm.
Vi jueu o vi caixer: és el vi elaborat segons els cànons jueus, amb un raïm que no suquegi, amb uns estris purificats i amb l'elaboració i l'envelliment del vi a càrrec d'un rabí.
Vi de missa: és un vi negre elaborat segons els cànons catòlics per a la consagració eucarística. També el vi de missa, anomenat també vi blanc o vi bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada