grans cuiners

GRANS CUINERS, GRANS ESDEVENIMENTS, PUBLICACIONS

PERSONATGES, ESDEVENIMENTS I PUBLICACIONS DE REFERÈNCIA.

França ha portat la batuta de la cuina de nivell mundial durant el darrer secle, però es evident que la cuina catalana, basca i espanyola en general, han guanyat terreny fins a situar-se com a les capdavanteres en el referen a els criteris de qualitat  , innovació i creativitat de la cuina mundial.

Segons el seu origen els personatges mes importants a la cuina son els següents.

GRANS CUINERS DE FRANÇA.

Paul Bocuse:
Es el mes reconegut , neix a l’any 1926 i es dedicà a la cuina primer a el restaurant “la Pyramide”, recolçat per el seu pare a les ordres de Fernand point, fins que anys desprès aconsegueix la fama a el seu restaurant “Restaurant du pont du colognes”.

A l’any 1961 rep la palma al millor obrer de frança, es la época de la seva consagració, ha escrit infinitat de llibres, entre ells, el mes famós “bocuse d’or”.

Roger Vergé.

Es un dels grans cuiners contemporanis, destaca per la seva contribució a la cuina francesa i pel seu domini de la cuina del sud i la seva labor de propagació.
Va niexer a l’any 1930.
Als disset anys va entrar com a aprenent a l’Hotel restaurant du Bourbonnais.va passar per diferents restaurants, va treballar a keya com a responsable de restaurant diversos, fins que va tornar a montecarlo i va comprar el restaurant “Moulin de Mogins”.
Obrè una escola de cuina a un nou restaurant que es dirà “L’Amandier”.
Ha publicat llibres com “ma cuisine du soleil” i ” Les Fêtes de Mon Moulin”.



Michel Guérard

Nascut a l’any 1933 a Vétehuil, als setze anys comença la seva formació al mon de la pastisseria “Mantes la Jolie”, Després d’una llarga carrera professional en la que passa per diferents restaurants i pastisseries canvia d’aires i s’instal.la a Les Landes a Eugenie-les –Bains.Els dos principals mèrits son la difusió del concepte de la cuina Minceur ( Cuina baixa en grases).
Es conseller culinàri del grup Nestlè i posà en marxa la gama de productes congelats.
Ha escrit llibres com” La grande cuisine minceur” i “La cuisine Gourmande”.


Alain Chapel:

Lió 1937, va morir a l’any 1990 per un atac de cor. Als 15 anys va començar l’aprenentatge amb cuiner de referència, va passar per el restaurant “  La Pyramide” de Fernand Point. Desprès segueix al seu pare al front de l’establiment familiar de mionnay. Va aconseguir una gran reputació amb la seva cuina basada en el rigor pel terròs, el producte amb especial atenció a les verdures i els bolets.

Va escriure, la cuina es alguna cosa mes que receptes.

Joël  Robuchon:

(7 d'abril de 1945 en *Poitiers, França - ) és un cuiner francès de fama reconeguda internacionalment. Ha escrit diversos llibres de cuina especialitzats, posseeix a més una àmplia cadena de restaurants al llarg de tothom i molts d'ells posseeixen diversos estels Michelín

Michel Bras

(nascut el 4 de novembre de 1946 a Gabriac) és un popular Xef francès que es caracteritza pel tracte que dedica a la naturalesa dels aliments.

Ell i el seu fill porten al seu càrrec un restaurant i hotel en Laguiole, en el departament Avairon.
Michel Bras va aprendre a cuinar de la seva mare que li va ensenyar a preparar el plat "aligot" amb el mestratge dels temps clàssics. El seu restaurant va ser votat en la setena posició dins de la llista de millors restaurants del món, llista mantinguda per la Restaurant magazine Top 50 l'any 2008. Al començament dels anys noranta és visitat per Ferrán Adriá i alguns dels seus companys restauradors de El Bulli i sembla haver estat una influència del cuiner espanyol.

Pierre Gagnaire

(nascut el 9 d'abril de 1950 en Apinac, Loira) és un cuiner francès molt conegut, és el Xef principal i propietari del restaurant homònim al carrer rue Balzac número 6 de París. Gagnaire es tracta d'un cuiner iconoclasta que ha fet front al moviment de la fusió en la cuina.

Va començar el seu carrerra en St. Etienne, on va aconseguir 3 estrelles Michelin, Gagnaire va aconseguir derrocar la concepció de la cuina tradicional francesa mitjançant juxtaposició de sabors, textures, i ingredients. La seva influència en la cuina s'ha fet internacional.
Ha introduït conceptes en la gastronomia molecular.

Bernard Loiseau

(13 de gener de 1951 – 24 de febrer de 2003) era un francès chef. Va cometre suïcidi per arma de foc al 2003 quan un diari va informar que el seu restaurant podria perdre el seu estat de 3 estrelles.

Loiseau Va néixer en Chamalières, en el Auvergne regió de França central. Va decidir ser un chef com a adolescent, aprenent  al famós La Maison Troisgros corregut pels germans Jean i Pierre Troisgros en Roanne entre 1968 i 1971.

nascut el 13 de setembre de 1956 en Castel-Sarrazin, és un famós xef i un empresari francès. Diploma de l'escola d'hostaleria de Bordeus en 1978.

Té un estil caracteritzat per arribar a coure els aliments a molt baixes temperatures i per tant empra molts temps de cocció, empra també borses de buit (sous vide) per coure alguns dels aliments. I utilitza mètodes de cocció avançats.

Alain Ducasse,

Alain Ducasse va néixer en 1956 en el sud-oest francès. Va començar a treballar amb 16 anys, obtenint els seus coneixements de la cuina provençal i mediterrània i fixant-se en Alain Chapel com a mestre espiritual.

En 1981, Alain Ducasse es fa càrrec de la cuina de la Terrasse, restaurant de l'Hotel Juana, en Juan-els-Pins, que obtindria en 1984 dos estels en la Guia Vermella de Michelin (manual de capçalera per als gourmets). No obstant això, seria a l'Hotel de París de Montecarlo on adquiriria el seu prestigi internacional en dirigir Li Louis XV, primer restaurant d'un hotel a obtenir els tres estels Michelin (màxima distinció de la guia).

I aquest seria el començament d'una carrera meteòrica inigualable: en 1998 es va convertir en el primer xef 'sis estels', ja que va obtenir tres estels Michelín pel seu establiment Alain Ducasse de l'Hotel du Parc de París (obert en 1996) i altres tres pel monegasco Li Louis XV. No obstant això, aquestes distincions no serien més que la punta de l'iceberg: avui Ducasse posseeix el major complex de restaurants de luxe del món, que inclou més de 20 locals en diferents punts d'Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica.

Georges Blanc

Va néixer al 1943 aL’Ain.
Es un dels grans xefs francesos, restaurador i hoteler situat en el poble de vonnas,.

Te tres estrelles Michelin i quatre a la Gault-gault millaud.Surt d’una dinastia de cuineres bessones de renom com la seva avia Elisa blanc.

Jacques Pic/
Anne-Sophie Pic

Pare i filla d’una llarga tradició de família de cuiners, propietaris del restaurant “La Maison Pic” un dels establiments mes emblemàtics de la cuina francesa.
Van assolir tres estrelles Michelin i a l’any 2007, Anne Sophie, va ser elegida xef de l’any, premi que no s’atorgà a una donà ençà que es va crear

GRANS CUINERS I DIRECTORS DE RESTAURANTS CATALANS I ESPANYOLS DE L’ACTUALITAT.

Dades de (2010)...

Ferran Adrià Acosta

(l'Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1962) és un cuiner espanyol considerat durant diversos anys com el millor xef del món. La revista nord-americana Estafi va incloure a Adrià en la llista dels 10 personatges més innovadors del món l'any 2004. Adrià és xef i copropietari del restaurant El Bulli, situat en Cala Montjoi, en Roses (Girona, Catalunya, Espanya), el qual ha rebut les màximes distincions gastronòmiques.

Biografia professional


Va realitzar els seus estudis bàsics a Barcelona i tenia planejat seguir estudiant Ciències Empresarials. Durant aquests anys va viure amb la seva família, Ginés Adriá, Josefa Acosta i el seu germà Albert Adriá.

1980 Va abandonar els estudis i va aconseguir un treball com friegaplatos1 al petit Hotel Playafels de Castelldefels, on es va iniciar en la cuina clàssica.

1981 i 1982 Va ser a treballar a Eivissa. En tornar a Barcelona va exercir diferents llocs en locals de restauració, fins que va ingressar en el restaurant Finisterre, treballant fins que va haver d'anar al servei militar. Allí va formar part de l'equip de cuina del Capità General.2

1983 Des de mitjan 1982 fins a finals de 1983, Ferran Adrià va fer el servei militar en la Marina, a Cartagena. Durant l'estiu de 1983 i, seguint un suggeriment d'un altre recluta, va decidir passar el seu mes de permís en El Bulli, restaurant del que fins llavors no havia sentit parlar. Després d'aquest mes i, a la vista de la satisfactòria experiència, Ferran va aparaular ja la seva entrada en plantilla per a l'any següent.

1984 Acabat el servei militar i després d'una estada en un restaurant de Sevilla, Ferran va entrar com a cap de partida en El Bulli al març de 1984. Des d'aquest moment la seva carrera estaria unida al Bulli.En el mes d'agost, Jean-Paul Vinay comunicava que a l'octubre deixava El Bulli per muntar un restaurant a Barcelona. A l'octubre, Ferran i Christian passaven a ser caps de cuina.

Ferran i Christian, durant els mesos d'octubre, novembre, desembre i gener van reorganitzar els seus plans de futur. Els dies de festa, els dos xefs realitzaven visites a altres restaurants, dins de les seves possibilitats econòmiques. En 1984 es va produir el primer viatge professional a França, on van menjar en el restaurant de Lucien Vanel, a Tolosa de Llenguadoc. Més tard, en un viatge posterior amb el doctor Schilling, van poder visitar grans restaurants d'alta cuina francesa.5

1985 Ferran va estar amb els xefs Georges Blanc i Jacques Pic. Una de les visites més importants que es van fer en aquells mesos va ser la que els va portar al restaurant Currito, a Madrid, d'on traurien la idea per al colomí de perdiu desossat en escabetx.

El seu germà Albert Adriá s'incorpora a la rebosteria del Bulli.


i la gastronomia, des d'un punt de vista social i amb fonaments i mètodes científics. Projecte en què participen de manera molt estreta i la seu de la qual, situada en el monestir de Sant Benet de Bages, va obrir les seves portes en 2007. Pretén dur a terme una labor no purament científica, sinó social i cultural, amb programes per a una millor alimentació i realitzant estudis per comprendre millor la història de1987 A principis de 1987 visiten la Costa Blava per conèixer alguns restaurants prestigiosos de la zona. En una mostra per a la fundació Escoffier a Cannes, en la tertúlia que va succeir a aquesta demostració, un dels assistents li va preguntar al gran cuiner francès Jacques Maximin què era la creativitat. Maximin va contestar: "Creativitat és no copiar". Aquesta frase va ser la que va induir el canvi d'actitud en la seva cuina i va marcar el pas des de la "recreació" fins a una voluntat ferma d'incidir en la creativitat.

Fins a l'hivern de 1986, El Bulli romania tancat dos mesos (del 15 de gener al 15 de març). A partir de 1987 l'època de tancament es va ampliar a cinc mesos, de mitjan octubre fins a mitjan març. Més tard els cinc mesos van passar a sis (de l'1 d'octubre a l'1 d'abril). Encara que avui sembla rar, amb prou feines tenien clients en aquest període, per la qual cosa mantenir obert el restaurant significava perdre diners. El que en principi va ser una necessitat, després es va convertir en una característica fonamental en El Bulli. Sense aquests mesos de tancament seria impossible mantenir el nivell de creació.
Al gener de 1987, Christian Lutaud deixava El Bulli per muntar un altre restaurant. Això va fer que Adrià hagués de prendre les decisions per primera vegada en solitari de la cuina i li donés el seu propi estil amb plena llibertat.
1999 Al juny de 1999, El País setmanal li dedica la seva portada i un ampli reportatge a l'interior, titulat "Ferran Adrià, el millor cuiner del món". Era la primera vegada que el seu restaurant apareixia en primera línia en tots els quioscs d'Espanya.10

2003-2004 En 2003 Ferran Adrià, ocupa la portada i catorze pàgines interiors del suplement dominical de The New York Times. Poc després, en 2004, el suplement de Le Monde li dedica la seva portada i un article interior a Ferran. La revista Estafi ho catalogava entre les 100 personalitats més influents del món en tots els àmbits. Tot això va ser un gran recolzament en la projecció pública de Ferran Adrià i El Bulli.11

2004 Aquest any la seva col·laboració amb el món científic va donar un altre salt cap a endavant gràcies a la Fundació Alicia, de Caixa Manresa i la Generalitat de Catalunya que es dedica a l'alimentació i la ciència (el seu nom ve d'Alimentació i Ciència), és a dir, a tot el relacionat amb els processos alimentaris, la salut i  l'alimentació i la gastronomia, etc.12

2005 La Universitat Camilo José Cela de Madrid crea la Càtedra Ferran Adrià, que es defineix com de "Cultura gastronòmica i Ciències de l'alimentació". Imparteix cursos sobre seguretat alimentària, nutrició, composició dels aliments, educació del gust o creativitat en cuina, entre unes altres. Així, la cuina arriba per fi a la Universitat, alguna cosa rellevant per al futur, sobretot en el terreny teòric. Gràcies als llibres d'anàlisi evolutiva redactades per l'equip del Bulli la seva participació serà rellevant.13

2006 Aquest any, El Bulli és triat per segona vegada millor restaurant del món per la revista The Restaurant Magazine, per un jurat compost en aquesta ocasió, per 500 crítics, cuiners i gourmets de tot el món.14 A Madrid Fusió, seixanta periodistes de diferents països i especialitzats en gastronomia, elaboren una llista amb els cuiners més influents en els últims deu anys encapçalada per Ferran Adrià.15

2007 Ferran Adrià és nomenat Doctor Honoris causa, al desembre de 2007, per la facultat de Química de la Universitat de Barcelona, una distinció fins llavors inèdita: mai abans s'ha concedit a un cuiner. Per tercera vegada i per segon any consecutiu, la revista The Restaurant Magazine atorga el premi al millor restaurant del món al Bulli, per un jurat compost per més de cinc-cents especialistes. Es publiquen dos nous llibres que tracten del Bulli, sota els títols Un dia en elBulli, que recull en 24 hores la vida quotidiana en el restaurant, i El Bulli des de dins, biografia d'un restaurant, una visió personal de la història del Bulli de l'escriptor Xavier Moret amb el qual va guanyar el premi Sent Soví de Literatura Gastronòmica en 2006.16 La mostra d'art contemporani Documenta 12, a Kassel, convida a Ferran Adrià a participar en ella, fent que El Bulli, des de cala Montjoi, es converteixi en el pavelló G de la mostra, plantegen un debat sobre les disciplines artístiques no museables. Cada dia, durant els 100 dies de Documenta, van anar a sopar des de Kassel dues persones que exerciran de nexe d'unió entre les dues seus, Kassel i cala Montjoi.
2009 Per cinquena vegada i per quart any consecutiu, la revista The Restaurant Magazine atorga el premi al millor restaurant del món al Bulli.
 juli soler.

2010 En el cim gastronòmic Madrid Fusió, Ferran Adrià anuncia públicament que el seu restaurant, El Bulli , romandrà tancat al públic durant dos anys, 2012 i 2013,19 encara que seguirà obert com a taller d'investigació. Durant aquest període, Adrià treballarà amb el seu equip en dos centres creatius: elBullitaller del carrer Portaferrissa a Barcelona i el propi Bulli, en Cala Montjoi.19 A partir de 2014 El Bulli es convertirà en una fundació dedicada a impulsar la creativitat gastronòmica.20

S'espera que Adrià imparteixi, de setembre a desembre de 2010, un curs a la Universitat d'Harvard (EUA) dins de les activitats de la Fundació ALImentació i CiènCIA, conegut com Alícia.

Santiago Santamaria i Puig,

 més conegut com Santi Santamaria (Sant Celoni, Barcelona, 26 de juliol de 1957 – Singapur, 16 de febrer de 2011), va anar un cuiner espanyol.1 La seva residència es trobava en el municipi de Sant Celoni.

El seu establiment, Ca Fabes, d'aquesta localitat, és un dels més premiats per la Guia Michelin, al costat del Bulli de Ferran Adrià que es troba en Roses (Girona), El Celler de Ca Roca a Girona i el Sant Pau de Carme Ruscalleda que es troba en Sant Pol de Mar.

Va escriure nombrosos llibres, tots relacionats amb la cuina. El més recent es titula La cuina al nu que va ser premiat per Temes d'Avui i s'ha encimbellat a les llistes dels més venuts en la secció de no ficció.
La polèmica deslligada a Espanya, i ja amb transcendència europea en sumar-se la premsa groga britànica, va ser intensa, doncs el llibre critica a la trucada cuina tecnoemocional o molecular de Ferran Adrià i els seus seguidors per l'ús d'additius industrials que Santi va considerar més adequats de l'alimentació industrial i no propis dels grans santuaris culinaris.
Van intervenir fins i tot primeres figures de la política com José Luis Rodríguez Zapatero i María Teresa Fernández de la Vega.
Va morir als 53 anys a causa d'un infart de miocardi.

Carme Ruscalleda


Va néixer en el si d'una família agricultora i comerciant, va estudiar l'ofici de charcutera, a més de comerç mercantil, i es va incorporar al negoci familiar (una xarcuteria) al costat del seu marit. De seguida va incorporar una secció de plats casolans per portar. Va comprar la torre de davant de la seva tenda per obrir al costat del seu marit Toni Balam, al juliol de 1988, el restaurant Sant Pau, que en només tres anys va aconseguir el seu primer estel de la Guia Michelín. En 2004 va obrir un restaurant de cuina catalana a Tòquio, també anomenat Sant Pau. En l'actualitat és l'única dona del món que posseeix cinc estels de la Guia Michelín, tres pel seu restaurant a Sant Pol de Mar, prop de Barcelona, i dos pel seu restaurant a Tòquio (Japó).1

A Espanya és la cuinera amb més estels de la Guia Michelín, i compte a més amb la màxima qualificació (tres sols) de la Guia Campsa-Repsol. La seva cuina està fonamentada en la tradició cuina catalana, però donant sempre un toc de modernitat. El fet d'obrir un restaurant a Japó, i els seus conseqüents viatges al país, ha fet que s'interessi per algunes tècniques culinàries d'aquest país, adaptant-les a la cuina i productes catalans. Es preocupa per que la seva cuina sigui saludable, per la qual cosa se centra en els productes de temporada de la seva terra, afegint "certa poesia" al que cuina. Sovint barreja referències literàries en les seves creacions culinàries. Treballadora, alegre i generosa, no dubta a transmetre els seus coneixements en publicacions editorials per al gran públic.

Joan Roca i Fontané


 (Girona, Espanya, 1964) és un cuiner i xef català del restaurant El Celler de Can Roca. Roca és considerat un dels millors xefs del món
Va estudiar a l'Escola d'Hostaleria de Girona, on més tard impartiria classe. Treball en els negocis familiars de restauració dels seus avis i pares, una fonda i un restaurant de menjar català, respectivament.

Roca regenta el seu propi restaurant, al costat dels seus dos germans Josep i Jordi. El restaurant s'ha especialitzat en menjar català però amb tècniques avantguardistes. Per a això es compagina la investigació de tècniques modernes i aplicacions noves amb els plats tradicionals. A aquest estil de cuina se li denomina "tecno-emocional".
Els germans Roca
Algunes de les tècniques culinaris que empren són2 la cocció al buit, la perfumcocción, la destil·lació o l'ús del fum com un ingredient més del plat i part de la seva preparació, entre uns altres.

Juan María Arzak Arratibel,


(conegut com Juan Mari Arzak), és un cuiner espanyol nascut el 31 de juliol de 1942, a Sant Sebastià (País Basc). És un dels més importants i premiats cuiners del món.
Arzak té una llarga tradició familiar gastronòmica, que es remunta almenys fins als seus avis, els qui ja tenien una taverna i casa de menjars.
La seva família volia que estudiés, però no hostaleria. En morir el seu pare, quan ell tenia 9 anys, va començar a estudiar en el col·legi Alfonso XII de Sant Lorenzo de l'Escorial. Va acabar el batxiller i va començar estudis d'aparellador, però, després d'un any d'estudi, va decidir matricular-se a l'Escola Superior de Gastronomia de Madrid.3 2 Després de finalitzar els seus estudis a Madrid, pansa pel Servei militar i fa diverses pràctiques a l'estranger, en els fogons del Sandersens parisenc i del suís Girarder, entre uns altres. Fins i tot va arribar a conèixer a Paul Bocuse, que li va encaminar definitivament cap a la cuina com a art.
Després d'aquest periple, va començar a treballar en el restaurant de la seva família en 1966. La seva mare va ser també la seva mestra en la cuina tradicional basca, a la qual sumaria la seva gran curiositat i ganes d'innovar fins a arribar a elaborar les seves pròpies receptes.4

La seva dona, Maria Jose, li esperava amb 3 dels 8 fills que van tenir.

A partir d'intervinguts dels anys 70 comença a rebre premis i reconeixements, que converteixen al Restaurant Arzak en un referent de la gastronomia nacional i internacional. En 1989 li atorguen el tercer estel de la Guia Michelin.

En 1976 va assistir al primer certamen gastronòmic organitzat per la revesteixi Club de Gourmets, amb la presència de Paul Bocuse. D'aquesta reunió sorgeix la idea de crear una nova cuina espanyola, de la qual Juan María Arzak es converteix en el seu principal representant fins a l'aparició de Ferran Adriá.

Juan Mari és habitual en tot tipus de certàmens nacionals i internacionals de gastronomia, com Madrid Fusió.5
Des de 2005 col·labora al programa de televisió del seu amic Karlos Arguiñano, en el qual actualment intervé tots els divendres presentant innovacions gastronòmiques.

El restaurant Arzak
La història del restaurant està íntimante unida a la família Arzak. La casa va ser construïda en 1897, pels avis de Juan Mari Arzak (José María Arzak Etxabe i Escolàstica Lete), per ser celler de vins i taverna al poble d'Alça. Va seguir sent taverna fins que van començar a regentar-la els pares de Juan Mari (Juan Ramón Arzak i Francisca Arratibel), que la van fer evolucionar com a casa de menjars. El restaurant va ser guanyant notorietat, especialitzant-se en banquets de celebracions familiars

Maite Espina va entrar a formar part del restaurant Arzak en 1967, millorant el servei de sala, l'estilisme, la decoració i l'administració. Juan Mari va seguir evolucionant dins de la gastronomia basca fins a crear la seva pròpia cuina.4

Juan Mari té dues filles, Marta i Elena Arzak, qui ja està plenament integrada en el treball del restaurant. És la quarta generació de la família dedicada a l'hostaleria i la gastronomia.

El restaurant dedica un gran esforç a la investigació culinària. Juan Mari i Elena Arzak dirigeixen un equip amb el qual intenten desxifrar nous secrets, per aportar-los a la seva gastronomia. Aquest equip és responsable que el restaurant Arzak s'hagi convertit en un referent pels més refinats gourmets. El laboratori intenta trobar un punt d'equilibri entre avantguarda i tradició. Disposa de les més modernes instal·lacions, així com d'un banc de sabors amb més d'1.000 productes i ingredients amb els quals investigar i innovar.

Pedro subijana


Martin Berasategui.

ALTRES CUINERS I RESTAURANTS DEL MON DE L’ACTUALITAT.

René Redzepi

(Copenhaguen, 1977) és el cap de cuina i co-propietari del restaurant Noma de Copenhaguen. Té «dos estels michelín» i en 2010 i 2011 ha estat considerat pel jurat de la revista Restaurant Magazine el millor restaurant del món.1 Redzepi és especialment conegut pel seu treball per reinventar i refinar una nova cuina i alimentació nòrdica, caracteritzada per la inventiva i els sabors nets.
Redzepi és fill de pare albanès, que va emigrar a Dinamarca des de la República de Macedònia, i de mare danesa.
Redzepi va treballar com a cuiner en el restaurant Pierre André de Copenhaguen i també en Kong Hans Kælder (a la mateixa ciutat), El Bulli a Espanya i French Laundry a Estats Units.

Heston Marc1 Blumenthal OBE

(High Wycombe, Buckinghamshire, 27 de maig de 1966)

 és el xef i propietari de The Fat Duck, un restaurant amb tres estels Michelín situat en Bray (comtat de Berkshire), votat com a «Millor Restaurant del Regne Unit» per The Good Food Guide en 2007 i 2009, i «Millor Restaurant del Món» per diversos xefs en 2005. És, al costat de Ferran Adrià del Bulli, el cuiner que més habitualment encapçala les classificacions de millors cuiners del món en l'actualitat. Blumenthal (pronunciat |ˈbluːmənθɔːl|) és famós per la seva aproximació científica a la gastronomia i ha estat descrit com un alquimista de la cuina pel seu innovador estil de cuinar.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hi ha infinitat de cuiners famosos a l’actualitat, i segur que em deixo d’importants, però sens dubte aquest son els mes reconeguts mundialment.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ESDEVENIMENTS, FIRES I FORUMS.

CONCURSOS

“ El cuiner de l’any”.

Està adreçat a cuiners professionals. Es desenvolupa per mitjà de set semifinals que es realitzen per tota espanya durant el transcórrer de dos anys. Al final d’aquest període es fa una gran final a la seu triada a l’atzar, entre les comunitats autònomes participants.

Es un concurs amb gran repercussió mediàtica. Està recolzat per les empreses líders del sector.

“Bocuse d’or”.

“Cope du monde de pastisserie”

Amb un sistema de classificació similar a el concurs cuiner de l’any, aquest concurs reuneix a els millors pastissers del mon. es de caràcter biennal

FIRES

Alimentaria ; fira de productes i elaboracions d’hoteleria.

Hostelco; saló internacional de l’equipament per el sector hoteler, es de caràcter biennal.

Madrid Fusión: es una de les cimeres internacionals de cuina d’avantguarda i gastronomia més gran i més valorada a nivell estatal. Es celebra al gener.

Forum gastronòmic de Girona: Adreçat a els amants de la cuina i del bon vi, i a el públic professional per mostrar els avenços mes rellevants en el mon de la hosteleria.

Forum Gastronòmic de Santiago: a Galícia, on es mostren i gaudeix dels millors productes i cuiners de Galícia.

San Sebastian gastronomika; habitualment es celebra la segona setmana de novembre, per uns dies sant Sebastian es converteix en la capital mundial de la hoteleria, Els millors cuiners es reuneixen en aquest congrés.

GUIES.

Guia Michelin.

La guia Michelin va ser creada l'any 1900 per André Michelin i ja era en aquest moment una guia publicitària, oferta amb la compra de pneumàtics

. França explicava llavors amb 2.400 conductors, i la guia tenia informació valuosa per als pioners de l'automòbil: llista dels mecànics, els metges, plànols d'algunes ciutats i llista de curiositats.

A partir de 1920 es ven la guia i apareixen en ella els restaurants per primera vegada. La informació que proporciona als clients de Michelin és relativa a la qualitat dels mateixos; comencen d'aquesta forma les rondes dels primers inspectors anònims. L'any 1926 apareix l'estel per designar els millors restaurants, i l'any 1931 apareix la classificació en 1, 2 i 3 estels. 1926 serà també l'any de la creació de la "Guia regional Michelin", la primera guia turística Michelin. L'any 1998 apareix el Bib Gourmand, que recompensa al menjar amb qualitat, generalment de cort regional, que és servida a un preu moderat.

L'edició de 2009 a Espanya premia a 151 xefs: 6 restaurants amb tres estels, 9 amb dos estels i 115 establiments amb un estel.

La concessió, manteniment o retirada anual dels diferents guardons i reconeixements que atorga aquesta guia, entre els quals es troba per descomptat la pròpia inserció de l'establiment en cada edició (aparèixer en ella ja és una important satisfacció, donada el gran tiratge amb que es difon), és motiu de controvèrsia tant entre els crítics gastronòmics i hotelers com entre el públic en general, puix que reflecteix el criteri -segurament honest- d'un equip d'experts, però sempre subjectiu.

Guia Gourmetour.

És la guia més completa, independent i objectiva de la restauració i l'hostaleria d'Espanya. El seu inconfusible estil periodístic, a manera de breus cròniques, la converteixen en la Millor Companya de Viatge.

Les detallades descripcions de la Gourmetour, elaborades per 67 inspectors anònims, tenen com a finalitat informar als usuaris sobre quina classe d'establiment van a trobar: tipus de cuina, cuiner, plats, menús-degustació, celler, serveis, ambient i altres característiques.

La independència, condició que ha estat vaixell almirall per a la realització de la millor labor de camp realitzada pels inspectors, i l'exclusivitat avalen la reputació de la Guia.

L'exclusivitat li ve donada per la minuciosa i contrastada selecció anual d'establiments vinculats al sector hostelero i turístic a Espanya.
La labor dels inspectors es veu inestimablement recolzada gràcies a:
• la col·laboració dels establiments que ens faciliten informació i dades quantitatives
• els suggeriments i opinions qualitatives dels nostres lectors
• l'actualització mensual dels continguts gràcies a la nostra revista, Club de Gourmets, amb una llarga experiència des de 1976
Aquests canals d'apilament de dades són pertinentment analitzats per l'equip de coordinació de la Guia.

Novetats 2010/11
Símbols de recomanació. Un dit polze cap amunt indica els restaurants que, a criteri professional de l'inspector, tenen especial interès per la seva adequada relació qualitat-preu.
Passaport gastronòmic.

Lo mejor de la gastronomia.

Més de mil pàgines dedicades a l'anàlisi del moment que travessa la gastronomia espanyola a través dels seus cuiners, les seves especialitats, els seus cellers i els seus productes

La guia Gault e Millaud

Es una de les guies mes respectades i autoritzades a França, es una guia de vins,restaurants i hotels.

La seva fiabilitat esta basada en l’independencia enfront les institucions, les enquestes anònimes, per les seves actualitzacions regulars, i le corroboració de les informacions amb confrontacions mitjançant cartes al director.

La Guies Repsol/Campsa.

Son guies inicialment pensades per a els automobilistes com es el cas de la guia Michelin, però amb senyals indicatius diferents a cada una d’elles, i de nacionalitat espanyola.

Guia de vins Robert Parker

Robert Parker es actualment el crític de vins nord-americà mes influent del seu Païs, a l’any 1978 va decidir fundar la revista “The wine advocat”,
Actualment es una guia de renom internacional que analitzà els millors vins de l’any.

Guia Peñin dels vins d’Espanya.

 El grup Peñin es el grup que lidera la comunicació del vi i la gastronomia d’espanya, va ser creat per José Peñin a l’any 1983.

Les diferents línies de negoci que han desenvolupat, els situen com a el referent del vi espanyol en el mon.
Compten amb equips experst en tast, periodistes i professionals de la comunicació i els seus treballs son reconeguts a nivell internacional.
Classifiquen els vins que tasten de 1 a 100 punts.

REVISTES.

Cuina i gastronomia	Vins	Pastisseria
Restaurant magazine	Catadores	Dulcypas
Gault i Millaud	Epicur	Pasteleria.com
Sobremesa	Wine spectator	Panaderia.com
Gurmets	Vendimia	Molineria y panaderia.com
Gastronomico	Sibarites
Comer y beber	Vinum
Apicius
Descobrir cuina